TARDA DE BLUES

Dissabte plujós de tardor.
Fa estona que hem acabat de dinar i fem sobretaula. Hi ha cafè i acabo de posar més te a fer. La cuina està potes enlaire. Plats, cassoles, gots... Tot brut i apilat arreu. Hem fet un plat senzill... Pasta gratinada. Molta pasta i coca-cola. Així de simple.
Estic inflat. Com sempre, ha hagut d'acabar-me aquella mica que no volia ningú... Estic que peto. Una lleu sensació de somnolència m'envaeix mentre segueixo les converses de la taula. Ningú te pressa. La tertúlia és distesa, grassa, alegre.
Fa estona que he posat blues. BB King, JL Hooker... Ara sona Clapton, "Have you ever loved a woman", però ningú sembla adonar-se de la música de fons... Només jo la segueixo. Sento que hi ha una relació directa entre el blues i la taula. Tot es fusiona en una atmosfera gandula. Em poso les mans rere el cap, m'inclino cap enrera i assaboreixo el moment.
Ara algú explica una història que sembla tindrà un final divertit. Sona un llarg solo de piano. El narrador es recrea amb els detalls, posant un cert misteri a la història. El cant queixós d'en Clapton em fa tancar el ulls de plaer. La història arriba al punt àlgid i tots esclatem a riure... Algú cau de la cadira i tot. I un toll de notes de guitarra culminen en un orgasme que em travessa. És, sens dubte, una bona TARDA DE BLUES.